La Comitia Rei Novae és una associació que té l’ànim de difondre cultura des d’un punt de vista nou, obert a tothom que estigui interessat en la història, la filosofia i les humanitats en general. ********************************************** La Comitia Rei Novae es una asociación que tiene la voluntad de difundir cultura desde un punto de vista nuevo, abierto a todos aquellos que estén interesados en la historia, la filosofía y las humanidades en general. ********************************************** The Comitia Rei Novae is an association that has the will to diffuse culture from a different point of view, open to everyone interested in history, philosophy and humanities in general.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris ressenya. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris ressenya. Mostrar tots els missatges

15/1/07

EXNOVO II (català)

Ex novo, revista d’història i humanitats. “Comitia rei novae”, Universidad de Barcelona (Barcelona), núm. 2 (julio, 2004), 178 p., ils. (20 x 15).

Els títols que el lector pot trobar al segon número de la predita revista són els seguents:

FONTANA, JOSEP: Quina mena d’història per els segle XXI?
Resum de la lliçó magistral pronunciada el dia de la presentació del primer número de la revista Ex Novo el dia 17 de març de 2005 al Saló de Graus de la facultat de Geografia i Història de la UB.
ALEXIS SERRANO MÉNDEZ: “Neon Teikos (Yanik Köy, Turquia). Una ciutat grega arcaica de la costa eòlica de l’Àsia Menor”. (p. 11-23).
Resum de la experiència de l’autor en el si d’una missió d’exploració paleotopografia duta a terme Turquia per el qual es dona notícia d’un jaciment arqueològic que possiblement es tracta de l’antiga ciutat de Neon Teikos.
JAVIER MARTÍNEZ VILLARROYA: “Àfrica i Índia: indicis o prehistòria del dionisisme” (p. 25-44).
Notes sobre una possible Koiné cultural a redós de l’oceà Índic entorn de la figura del toro i altres elements mitològics adscrits a l’univers dionisíacs.
DAVID MONTANERO VICO: “La problemática del limes bizantino en la península ibérica: ¿realidad histórica o construcción historiográfica?” (p. 45-84).
Estat de la qüestió sumari i sintètic basat en la bibliografia referent a la suposada frontera entre el regne visigot i el bizantí.
RAMON A. BANEGAS LÓPEZ: “Un caso de hostal de carretera catalán durante el siglo XV: el hostal de la familia Alberó en Montcada” (p. 65-84).
Aproximació a la història de l’hospitalitat privada professional medieval a través del cas de l’hostal de la família Alberó situat a Montcada durant els segles XIV i XV.
SANDRA LACRUZ SÁNCHEZ: “Etnoarqueologia del bosque tropical lluvioso” (p. 85-102).
Aproximació a les diferents hipòtesis proposades fins els nostres dies que intenten raonar la colonització del rainforest. L’article se centra en el cas africà i recomana prudència a l’hora de postular-se al respecte del tema fins que no avanci la recerca arqueològica.
NÚRIA RODRIGUEZ, ESTHER TRAVÉ: “Vida cuotidiana i creació literaria en les comunitats índies de Nordamèrica” (p. 103-122).
Estudi de l’univers literari de les societats índies nordamericanes que tractant-se de comunitats àgrafes fan de la seva literaura oral (contes i poesies) una font per a l’estudi de l’antropologia i la història d’aquests grups poblacionals de primera magnitud.
LUIS MONTANERO VICO: “The New Wave of British Heavy Metal” (p.123-140).
Anàlisi del naixement del moviment musical Heavy a l’Anglaterra dels anys 80. Es glossa sobre les causes polítiques i socials que propiciaren l’esclat d’aquest gènere, així com l’expansió a la resta del món fent especial esment del cas espanyol.
CAVALLER, MAURICI i MUÑOZ, JORDI: “Grècia o el bressol d’occident” (p. 141-148).
Dissertació filosòfica que empra sis moments de la història de antiga de Grècia com a paràmetres determinats de l’esdevenidor d’occident.
ROGER SALA , MARIA MARRUEDO, JORDI SERRA: “Alguns resultats en prospeccions geofísiques realitzades en jaciments catalans. Aplicació de les últimes innovacions en els sistemes de resistivitat elèctrica i gradiometria magnètica” (P. 149- 158).
Resultats de l’aplicació de la més avançada tecnologia aplicada a la prospecció geofísica en els jaciments de Montsoriu, Sant Benet del Bages, Ermedàs i Can Pons. L’estudi és precedit de les definicions dels conceptes bàsics de la prospecció geofísica.

El numero és clou amb una interessant entrevista al professor Miquel Izard Llorens.
Juntament amb tot el que una revista de nivell acadèmic comporta (imatges, aparell crític de notes i bibliografia, resums... ambdós números conten amb un apartat de ressenyes de bibliografia recent i amb algunes reflexions breus adreçades al consell de redació i que contenen idees noves i interessants que sempre son personal i de les qual la direcció de la revista no se’n responsabilitza.

Alexis Serrano Méndez, membre del consell de redacció d’Ex Novo

14/1/07

EXNOVO I (català)

Ex novo, revista d’història i humanitats. “Comitia rei novae”, Universidad de Barcelona(Barcelona), núm. 1 (febrero, 2005), 157 p., ils. (20 x 15).

Ex Novo, revista d’història i Humanitats nasqué el proppassat curs 2004-2005 en el si de l’associació Comitia Rei Novae de la facultat de Geografia i Història de la universitat de Barcelona. Impel·lida i motivada per l’ànsia de trencar esquemes historiogràfics i amb el renovat afany propi de la joventut que la creada, la sèrie de revistes és una mostra més de l’activitat recercadora de l’alumnat de les facultats d’història en particular i les d’humanitats en general. El seu nom “Ex Novo” evoca el desig d’assolir la novetat però tanmateix el llatí és un esguard al passat en el qual s’inspira.
Aquesta publicació pretén abraçar tota la història de la Humanitat en tots els aspectes que tinguin per objecte la recerca i englobant qualsevulla regió del planeta. Aquest interès per la multidisciplinarietat i la universalitat queda palès al primer número d’Ex Novo on hom pot trobar:
FERRAN ANTOLÍN TUTUSAUS: “La neolitització a Grècia: un interès dels colonitzadors?” (p. 9-28)
Interessant treball centrat en l’aplicació de la paleocarpologia en l’estudi del procés de Neolitització de Grècia, disciplina especialment útil en l’estudi de les fases aceràmiques com aquesta.
ALEXIS SERRANO MÉNDEZ: “Dret, costums i rituals funeraris a Roma entre els segles I-III D.C” (p.10-42)
Estudi a mode de síntesis que i se serveix i relliga l’etimologia, l’arqueologia i les fonts escrites i el dret per descriure les pràctiques rituals romanes en els primers anys del cristianisme.
JAVIER MARTÍNEZ VILLARROYA: “Quetzalcoatl y Heracles” (p. 43-66)
Exposició de paral·lelismes funcionals entre les divinitats grega clàssica Heracles i llatinoamericana precolombina Quetzalcoatl que fan intuir a l’autor la possibilitat de l’existència de contactes transoceànics.
MARIO LÁZARO ORSI: “L’autoritat municipal de Barcelona davant el mal any primer” (p. 67-91)
Suggestiu estudi de les principals mesures preses per part del Consell de Cent de Barcelona davant l’episodi de crisi de 1333. L’estudi es basa en l’epistolari del Consell i clou afirmant que per la forma d’actuar dels consellers en l’àmbit de la crisi provablement aquesta no era aliena a la ciutat i ja arrencava de lluny.
PAU OLMOS BENLLOCH: “La difusió social del patrimoni industrial” (p. 93-104)
Aquest treball reflecteix la realitat actual del patrimoni industrial i es basa per fer-ho en els corrents teórics més recents i en el marc legal tan espanyol com europeu. També presenta propostes innovadores per la preservació del patrimoni industrial.
PABLO DEL HIERRO LECEA: “Historia de la integración europea: Política exterior y seguridad común” (p. 105-121).-
Escrit referent a la política exterior i de defensa de la UE, bàsicament en el vessant militar. Dóna una panoràmica de la seva gènesi històrica i resumeix els mecanismes i estructura de la seva burocràcia.

Finalment aquest primer volum d’Ex Novo es tanca amb una suggestiva entrevista al Dr. Joan Bada Elias.
Alexis Serrano Méndez, membre del consell de redacció d’Ex Novo